Sempre, però especialment cada 11 de setembre, cal recordar que l’Assemblea Nacional Catalana té com a únic objectiu fundacional l’assoliment de la independència de Catalunya. I tenim pressa per assolir-lo.  

L’any passat, la mobilització de l’11 de setembre va servir per denunciar l’estratègia autonomista del Govern de la Generalitat, la qual cosa va comportar que una bona part de l’independentisme deixés de donar-hi suport.  

Alhora, s’ha consolidat una creixent exigència cap a la classe política amb increments notables de l’abstenció pel fet que la majoria independentista del Parlament es nega a fer efectiva la independència, tot i haver-s’hi compromès al principi de la legislatura. 

En paral·lel, el moviment civil continua fent xarxa i preparant-se per assolir l’objectiu comú de la independència. És per això que fruit de la Conferència Nacional pel Moviment Civil Independentista, organitzada per l’Assemblea, s’ha acabat impulsant el Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència 

Enguany, la mobilització de l’11 de setembre es convoca en un context de presidència espanyola de la Unió Europea i de debilitat de l’estat espanyol, que no pot conformar una estabilitat institucional sense els vots de l’independentisme. És, doncs, una bona oportunitat perquè la mobilització independentista exigeixi aprofundir en el debilitament de l’estat repressor i alhora activar la majoria del Parlament per fer efectiva la independència 

Entenem que aquest també hauria de ser l’objectiu dels partits independentistes que han obtingut representació al Congreso de Diputados de l’estat espanyol. Creiem i hem exposat reiteradament que podem debilitar i precipitar la fallida de l’estat i abocar els partits espanyols a la necessitat de resoldre el conflicte català si volen governar l’estat. Només cal no arribar a cap acord amb les institucions espanyoles que no sigui el seu respecte a allò que el Parlament de Catalunya decideixi per fer efectiva la independència. Alhora, aquest debilitament de l’estat espanyol ha de ser aprofitat per la majoria del Parlament per activar, des d’ara, i fer efectiva la Declaració d’Independència congelada des d’octubre de 2017. 

Qualsevol negociació amb el partit que vulgui governar l’estat des d’una posició independentista, només pot ser assumible si passa pel reconeixement explícit que el referèndum d’independència del Primer d’Octubre de 2017 va ser l’acte de sobirania que refrenda Catalunya com a subjecte polític en conflicte amb l’estat i, per tant, i atenent al resultat d’aquest, ha de comportar el respecte a allò que decideixi el Parlament de Catalunya per a fer efectiva la independència. 

Exigim als partits independentistes amb representació a Espanya, Junts i ERC, que es posin d’acord, no per votar presidents espanyols de l’estat repressor, sinó per activar, amb la majoria parlamentària que conformen els partits independentistes, i fer efectiva la independència. I ens correspon a l’Assemblea i a la resta de la societat civil activar la mobilització ciutadana per a sostenir-la. 

Si aquesta majoria política continua sense ser eficaç i sense respondre als anhels dels ciutadans que l’han sostingut, que ningú no dubti que s’acabaran activant nous instruments polítics perquè la independència sigui una realitat en la propera legislatura. La Llista Cívica serà l’instrument a desenvolupar, doncs, per a assolir la majoria parlamentària si els partits actuals no decideixen aixecar la DUI i fer efectiva la independència 

Cada dia la necessitat d’independència se’ns mostra diàfana: amb la necessitat de gestionar i controlar els recursos hídrics, amb la manca d’infraestructures, amb la persistent persecució política i judicial de la llengua catalana, amb la continuïtat invariable de l’espoli fiscal que ens converteix en una societat de segona quant a polítiques econòmiques i socials. 

Confiar amb l’estat per resoldre aquests problemes o acceptar-ne reformes cosmètiques ens desvien de l’objectiu immediat que necessitem i ens fan perdre un temps preciós que Espanya utilitza per debilitar-nos i assimilar-nos com a nació

Fem una crida, doncs, a la mobilització perquè aquest 11 de setembre es llenci un missatge molt clar: l’acord que volem és la independència de Catalunya! I el volem aquí, a Catalunya, ara.  

Visca Catalunya! 

Independència Ara! 

Via Fora!