El Primer d’Octubre de 2017, ara fa sis anys, es portà a terme el referèndum d’independència de Catalunya. Va ser un acte de sobirania després de segles de lluita, realitzat amb l’aval de les lleis aprovades pel Parlament. Principalment, però, va ser una jornada democràtica en què vam votar amb el convenciment que estàvem exercint, com a nació, el nostre dret legítim a l’autodeterminació. Hi teníem el dret i el vam exercir, referendant així Catalunya com a subjecte polític en conflicte amb l’estat espanyol; per tant, tenint en compte el resultat, el referèndum havia i ha de comportar la independència.

Enguany, ens trobem en un Primer d’Octubre dins del context en què Espanya ostenta la presidència de la Unió Europea i amb un estat espanyol fràgil que necessita el suport de l’independentisme català per tal d’assegurar la seva estabilitat institucional. És, doncs, el moment oportú perquè la mobilització de l’independentisme exigeixi aprofundir en el debilitament de l’estat repressor i, alhora, s’activi la majoria independentista del Parlament per fer efectiva la independència.

Al mateix temps, al nostre país, s’ha consolidat una creixent exigència envers la classe política amb increments notables de l’abstenció a les últimes eleccions, pel fet que la majoria independentista del Parlament es mostra incapaç, tot i haver-s’hi compromès a l’inici de la legislatura, de fer efectiva la independència.

En paral·lel, el moviment civil continua fent xarxa i preparant-se per assolir l’objectiu comú: la independència. És per això que, de la Conferència Nacional pel Moviment Civil Independentista, impulsada per l’Assemblea, n’ha sorgit el Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència.  

L’Assemblea Nacional Catalana té, com a únic objectiu fundacional, l’assoliment de la independència de Catalunya.

Entenem que aquest també ha de ser l’objectiu dels partits independentistes que han obtingut representació al Congreso de los Diputados de l’estat espanyol. Creiem, i hem exposat reiteradament, que podem debilitar i precipitar la fallida de l’estat i abocar els partits espanyols a la necessitat de resoldre el conflicte català si volen governar el seu estat. Només cal no arribar a cap acord amb les institucions espanyoles que no sigui el seu respecte a allò que el Parlament de Catalunya decideixi per fer efectiva la independència. Alhora, aquest debilitament de l’estat espanyol hauria de ser aprofitat per la majoria del Parlament per a fer efectiva la Independència, congelada des de l’octubre de 2017. 

A l’Assemblea i a la resta de la societat civil ens correspon activar la mobilització ciutadana per a sostenir-la quan arribi el moment. Amb aquest mateix objectiu, l’Assemblea hi va ser, hi és i hi serà. No defensarem cap amnistia trampa ni renunciarem a la unilateralitat. Perquè només des de la unilateralitat s’exerceix el dret a l’autodeterminació, com ho han fet totes les nacions que s’han independitzat amb èxit.

I és per això que hem convocat l’independentisme a la plaça d’Urquinaona, perquè és símbol de la defensa del Primer d’octubre als carrers. I perquè seguim als carrers, perquè volem dir al jovent que hem entès el missatge i que hi som.

Ho fem també per recordar, a la majoria parlamentària que conformen els partits independentistes, que es van comprometre a fer efectiva la independència aquesta legislatura. Els volem recordar que fa sis anys, aquests mateixos partits ens deien que el referèndum vinculant i unilateral era l’única via per assolir la independència, que les negociacions i altres vies s’havien demostrat inútils. Ho corroboren els fets històrics, nosaltres ho sabem i ells també ho saben.

Si aquesta majoria política continua sense ser eficaç i sense respondre als anhels dels ciutadans que l’han sostingut, que ningú no dubti que s’acabaran activant nous instruments polítics perquè la independència sigui una realitat en la pròxima legislatura per a assolir la majoria parlamentària si els partits actuals no decideixen aixecar la DUI i fer efectiva la independència.  

Fem doncs una crida a la mobilització perquè aquest 1 d’Octubre es llenci un missatge molt clar: Defensem el Primer d’Octubre, volem la independència de Catalunya! I la volem aquí i ara.